Retardats tecnològics

Tots tenim el típic amic (massa vegades més d'un, o pot ser tu mateix) que s'encabota en no utilitzar noves tecnologies. Sempre tenen alguna excusa de pes, que només es creuen ells, i normalment apel·len diguent que la tecnologia i les xarxes socials es carreguen la sociabilitat i que bla bla bla..., però resulta que la majoria estem a eixe món i acaben sent ells qui es relacionen menys amb la resta per no estar actualitzats.

Motorola MicroTAC 9800X

Ja va passar quan van eixir els primers mòbils. No sé si t'enrecordes, però abans els mòbils començaven per 9, i no per 6. Explique açò i em sent com una iaia de poble contant històries de la guerra...
El meu primer mòbil va ser un Motorola, a l'any 98. Una rejola que pesava vora un kilo i el deixava a casa, com a telèfon del pis. En aquell moment feia molta vergonya parlar amb el mòbil pel carrer. I quan vèiem que ho feia algú era com si estigués boig, parlant a soles pel carrer. Era tan snob això...

Poc a poc la majoria de la gent va anar tenint mòbil, més que res perquè les companyies de telèfon els regalaven, i cada vegada ens resultava menys estrany trobar algú xarrant per telèfon. Però sempre hi havia l'amic que es negava a tindre un mòbil i ens fotia la vida a la resta. Ell no ho feia a posta, ni molt menys... però ho feia perquè quan el necessitaves no hi havia manera de localitzar-lo. I a més després es queixava "per què no m'has avisat de...??" cony, perquè no hi eres mai a casa, no tens mòbil i no sé fer senyals de fum!!

Tota aquesta gent va acabar tenint un mòbil i tragant-se tot el que van dir en contra. El mateix va passar amb el Messenger. I quan per fi es van obrir un compte... ja estàvem tots a Facebook i ningú obria ja el Messenger (Messenger... per entendre'ns, missatgeria instantània, en general) i t'amollen alguna cosa com "doncs no era per a tant, mai hi ha ningú connectat...". Ara sí que me l'has pegat...

Aquesta mateixa gent són els que encara no tenen Facebook o se l'acaben d'obrir fa molt poc. Just ara que ja està passat i fa anys que la xarxa social de moda és el Twitter... però això ja els va massa gran. I que em dius dels smartphones?? callaaaa, que eixos els carrega el dimoni...
I cauran de nou. I acabaran tots amb un smartphone, igual que han acabat fent el mateix que tots. Però tard.

Atenció, retardat tecnològic, si saps que tard o d'hora acabaràs tenint eixa tecnologia que critiques i que no vols... adapta't des d'un primer moment i deixa de ser un retardat per al teu temps. Els teus amics t'ho agrairan.

Recurs de la multa amb Valenbisi

El 20 de desembre de 2011 em van posar una multa de 200€ per anar amb la bici per la vorera. Un policia local amb cara de follar poc i malament. Quan em va dir la quantitat de la multa... quasi caic estesa allà. Quina animalada és eixa?? Que no he atracat a ningú!! Que només creuava buscant una parada de Valenbisi... i si no hi ha carrils bici per tota València no és culpa meua. 

Un dia vaig dir allò de "Valenbisi és amor", t'enrecordes??  Doncs ho retire. Valenbisi és una merda. És ValenbiShit. Al principi feia gràcia. Me la claves??... molt de hihi... molt de haha... però quan vols una no la tens i quan la tens no saps per on clavar-te-la.

Bé, el cas és que el dia 2 de gener vaig presentar un recurs i ara, 3 mesos després, encara no sé res més. Així que puc deduir, pel silenci administratiu, que me n'he lliurat :)

La campanya de multes als biciclistes ja s'ha acabat, i encara que cadascuna de les multes es dóna amb una circumstància concreta... ací vos deixe el recurs que vaig presentar, per si vos pot servir per a alguna cosa. 

Sra. alcaldessa,

Na. Lucrècia de Borja i Bairén, major d'edat, amb DNI: 69.069.069-L, amb domicili, a efectes de notificacions, al Carrer Borgià s/n, davant seu compareix i com millor procedisca en dret DIU:

Que mitjançant escrit amb data 20 de desembre de 2011 li ha estat notificada una proposta de resolució, de la Policia Local, referència núm. 69696969, en virtut de la qual se li pot imposar una multa de dos-cents (200) euros, i no trobant ajustat a Dret aquest acte administratiu, dins del termini de vint (20) dies concedit a l'efecte, formula el següent escrit de

DESCÀRRECS I AL·LEGACIONS

PRIMER.- No és correcte el fet denunciat “Circular con una bicicleta por la acera” perquè per al seu complet coneixement, i la determinació de la suposada infracció comesa, s'ha de tindre en compte el següent:

Els fets es van produir a l'encreuament de l'avinguda Primat Reig amb el carrer Molinell. El trajecte realitzat queda palès al mapa que adjunte per a una millor comprensió dels fets.

Foto 1: trajecte realitzat amb la bicicleta.

Una vegada finalitzat el “carril-bici” del carrer Botànic Cabanilles, vaig girar a l'esquerra, pel carrer Molinell, on a eixe tros de carrer hi ha més de tres (3) metres d'amplària i vaig creuar pel pas de vianants. Encara no havia arribat a la vorera d'enfront quan un Policia Local em va demanar que m'aturara i li mostrara la documentació. En arribar a la vorera vaig baixar de la bicicleta i em vaig identificar.

SEGON.- Pel que fa als aspectes jurídics, formals i substantius de l'expedient, es posen en coneixement d'aquest òrgan instructor els següents elements de judici que evidencien l'absència dels principis bàsics per l'exercici de la potestat i el procediment sancionant:

Segons l'article 7.1 de la recent aprovada Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, és obligació de l'ajuntament de València desenvolupar les accions necessàries per facilitar el desplaçament segur amb bicicleta.

A la nova ordenança de circulació de la ciutat de València, a l'article 36 del capítol 2 diu que:

- En la mesura que no existisca senyal de prohibició que ho impedisca, les bicicletes podran circular per zones o carrers de vianants, la preferència de les quals en qualsevol cas serà del vianant, i sempre que existisca un pas ample lliure superior a 3m, i es mantinga una distància mínima d'1m amb el vianant en les maniobres d'avançaments o encreuaments, tenint en compte que, en tot cas, la preferència serà sempre del vianant. De la mateixa manera, mantindran una distància mínima d'1m respecte dels edificis contigus. En cas contrari, les bicicletes hauran de ser transportades a peu, fins a travessar les dites zones o carrers.

- En els passos de vianants sense marca vial de pas de bicicletes, el ciclista haurà de moderar la velocitat a pas de persona i donar sempre preferència al vianant.

Per tant, tenint en compte que la vorera per la que circulava fa un ample superior a 3m i que les bicicletes poden circular pels passos de vianants sempre que moderen la velocitat i donen preferència als vianants, com va ser el cas, considere que es va sancionar una conducta permesa.

En virtut de tot allò exposat, i de conformitat amb l'establert a l'article 79 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en relació amb l'article 16 del Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel que s'aprova el Reglament per a l'exercici de la Potestat Sancionant, SOL·LICITA:

Que s'admeta a tràmit aquest escrit de descàrrecs i al·legacions i es procedisca al sobreseïment de l'expedient o, subsidiàriament, es modere proporcionalment la quantia de la sanció proposada.

València, 2 de gener de 2012

Lucrècia de Borja i Bairén

Rotondes falleres

La revista Moixama i alhora llibret de Falles Populars i Combatives , està dedicada a les rotondes i tot el món al seu voltant. Diguem-ho clar des d’ara: les evidències no enganyen: les rotondes tenen tot el dret de dir-se falles, i les falles tot el dret dedir-se rotondes. Com podríem explicar, si no, la circularitat de les falles o la monumentalitat de tants centres de rotonda? Qui no ha pensat mai a cremar un centre de rotonda? Qui no ha circulat mai al voltant d’una falla? Ja ho va dir Raimon:  quan penses que s’acaba, torna a començar.

Així és com comença la nova revista Moixama, per introduir-nos al meravellós món de les falles i les rotondes. ( que pots descarregar des d'ací). Els amics moixameros em van demanar una col·laboració rotundofallera i això és el que els vaig enviar:

Ja arriba laprimavera, de la mà d'una fallera...

Enguany no ha fet massa fred i fins al dia de Reis (els bons) encara es podia anar amb màniga curta, com aquell que diu... després un poc (no massa, eh) de fred... xa-xaaaan: la primavera!!

La sang se'ns altera, tenim calentúria, estem calents, només volem querefregar-nos amb tota la gent, i no ens passa només a nosaltres, que el bullit és general... los pajaritos cantan, las nubes se levantan... i fins i tot la de la cova vol deixar de ser verge. I és que els colors ens posen. I en haver més llum, hi ha més color, més vida, i més ganes de sentir-nos vius, de follar... perquè encara que vivim en un zel permanent, la primavera és l'època d'apariament de la majoria d'aus i mamífers i eixe instint se'ns accentua.

Amb l'arribada de la primavera sempre (i quan dic “sempre” vull dir “durant taaaaants anys que es pot considerar com a sempre”) ha estat celebrada amb cerimònies i ritus per invocar la fertilitat dels camps, la prosperitat i el benestar per a la resta de l'any. Bé, dir “sempre” és un poc exagerat perquè ara ja no ho fem. I així ens va... Potser hauríem de considerar seriosament fer un aquelarre. Sí, sí, que no és només cosa de bruixes... Els aquelarres són reminiscències de ritus pagans que se celebraven clandestinament per les prohibicions de les religions aleshores imperants, així que podríem dir que les falles populars i combatives són una mena d'aquelarre primaveral.

I tots junts al voltant de la foguera

demanen ben fort a la mare natura

que dels valencians tinga cura

i ens lliure d'aquesta ceguera

Que no hi ha mal que cent anys dure

ni persona que ho haja suportat

i només acceptem que se'ns torture

a les sessions de sexe BDSM desenfrenat

I mentrestant celebrarem aquelarres

molts ritus i orgies paganes

perquè ja arriba la primavera

de la mà d'una fallera...

Sants de l'amor (o era sexe?)

No sóc devota de cap sant, però entenc que hi ha qui se li encomana a uns o altres. En qüestions de fe no hi ha res a fer. Si et passa pel cap que eixe sant t'ha de donar el que vols... qui sóc jo per dir-te que estàs com una cabra?? Cadascú que intente viure el més feliç que puga, i si encens un ciri davant d'una imatge de Sant Goku i et quedes més tranquil·la pensant que potser et concedisca la força universal i potser algun dia arribes a fer un Kame-ame... jo només t'aconsellaria que t'ho guardes per a tu i no ho digues per ahi, que eixes coses són molt íntimes, saps?? Però si et fa feliç... avant.

Jo quan estic malhumorada me'n vaig de compres. Sóc una  gran psicòpata consumista. Comprar em relaxa tant o més com un bon orgasme. No em dónes mai a triar entre el sexe i les compres. A qui vols més a ton pare o a ta mare?? doncs igual.

Sants i compres... no, no me'n vaig del cap, que açò ve molt al cas. Hui es celebra Sant Valentí, en alguns llocs l'anomenen el dia dels enamorats, en altres l'anomenen el dia de l'amor i l'amistat, dia de l'amor al Corte Inglés, dia del consumisme... a mi un dels noms que més m'agrada és el que li donen a Xina: dia de les habilitats. I cadascú que pense en el tipus d'habilitats que vulga, que jo ahi no entre.

Però resulta que hi ha molta gent anti-sant-valentina, que proclamen que l'amor es demostra cada dia i no només una vegada a l'any. Per sort, no és una vegada a l'any, en són moltes més: aniversaris, Sant Valentí, Sant Jordi, Sant Dionís... i cada dia pot ser especial.

La teoria és bonica, ens estimem i ens ho demostrem cada dia. La pràctica diu que això no passa, ni de lluny, i que si no hi ha certs dies que ens marquem, no tindríem massa detalls amb la parella. I he dit detall, que no cal gastar-se diners per tindre un detall.

Sant Valentí és dels bombons i les flors, Sant Jordi el de la rosa i el llibre, Sant Dionís, el de la mocadorà. I jo, la que s'apunta a totes les festes de tots els sants, tant si crec com si no, tant si estic enamorada, com si no.

I aquesta nit he quedat amb el no meu novio per tindre una cita de no enamorats. Això sí, amb una espelma. O dos.  Romàntica que és una...

les no-possessions

A casa dels meus pares tenia una gata que va morir fa uns quants anys. M'agraden els gats. Són molt independents i no has de treure'ls a passejar, que ja ho fan ells a soles.

Últimament, de tant en tant a casa dels pares em trobe una gata negra, molt bonica. Li posem aigua i menjar però no ho tasta, sembla que té amo, que està ben alimentada. A més està sempre molt neta i li brilla el pèl, no pot ser una gata del carrer. És molt carinyosa, sempre està refregant-se i demanant carícies. I a casa, que ens agraden molt els gats, estem encantats amb ella. Hem descobert que entra a casa per la finestra del bany, que dona a la terrassa. Els meus pares no volen un altre animal a casa, però aquest no és nostre... només el tenim de tant en tant.

Aquest últim viatge al poble hem descobert que no té amo, que viu al carrer, i que hi ha vàries persones que li donen de menjar, però no és de ningú. I cada dia és un poc més nostra... la tenim el temps suficient com per no trobar a faltar un altre animal, però no tant com per a preocupar-nos massa per ella.

El mateix em passa amb un home. Ha aparegut així com qui no vol la cosa... i quasi sense adonar-me'n m'he trobat fent amb ell coses de novios, sin ser yo nada de eso. No tenim cap compromís, cadascú fa el que vol amb qui vol i no ens donem cap explicació. No fem plans ni comptem l'un amb l'altre, però parlem pràcticament tots els dies, ens expliquem les coses que ens preocupen, passegem agafats de la mà, ens abracem al sofà... i quan tinc la regla em porta xocolata i m'abraça. Tenim un sexe fantàstic i riem molt tant dins com fora del llit. No estem enamorats, però som cada dia més amics.

Tinc i no tinc una gata i un novio.

Acadèmia sexual

Anit va començar un nou programa a la cadena Cuatro: Sex Academy, on hi ha 5 parelles, cadascuna amb un problema diferent i els ajuda una psicòloga-sexòloga.

És una espècie de classe de sexe, en general, on explica des dels diferents tipus de penis o de vagines ... fins a postures que ens poden anar millor.

La gràcia del programa és que veus la problemàtica de cada parella i pots sentir-te identificat amb més d'una i, per tant, també intentar solucionar-ho, com fan ells. O, simplement, veure altres punts de vista.

Parella 1: Valencians. Junts des dels 14 anys. No han tingut mai cap altra parella sexual. Ella, de vegades, sent dolor amb la penetració.

Parella 2: Ella ha perdut el desig després de tindre un fill.

Parella 3: Ella vol més tendresa per part d'ell i ell vol més sexe. Com ella no té el que vol... no li dona el que vol ell, i al revés.

Parella 4: Ella ha tingut una educació on el sexe és tabú. Li fa vergonya que l'home la mire nueta i no es masturba, ni li ho fa a ell  perquè li sembla que això és de porques. Ell està desesperat, lògicament.

Parella 4: Tenen una vida sexual rutinària. Ella vol experimentar coses noves i ell sempre està cansat per la feina i poc motivat.


Per al proper programa, la presentadora els ha posat deures per a casa a tots i els ha regalat un clonador de penis, així que podrem veure els membres dels participants. O al menys una rèplica ;)

Aquest primer capítol el pots veure ací. L'has vist?? Et sents identificat amb alguna parella?? Participaries a un programa així??

Camps i Costa absolts de tot pecat

A les 19.30h han donat el veredicte del #JudiciCamps. Jo, tota nerviosa que estava, he vulgut anar fins a la porta del TSJCV. Que dius... xè, tan moderns que som quan volem i es diu TSJCV?? per què no TSJPV?? doncs mira, per a mi, a partir d'ara serà TSJPV. I punt.

Bé, he arribat al TSJPV, i al cantó hi havia 2 municipals que en teoria estaven allà per no deixar passar a ningú, però aquells estaven allà de xarreta, jo he passat per darrere d'ells com si tota la vida no hagués fet res més que passar per allà davant d'ells, així que no he causat cap sospita i m'he situat entre els periodistes. Concretament al costat de la pija que portava el micro d'Antena 3.

Allà tots expectants... que si arriba Cotino i entra seriot sense dir res a ningú, que si arriba Rus i diu unes parauletes a la premsa... i jo allí, enmig de tots, tuitejant, com si fora una periodista més. He llegit al Tuiter de Victor Maceda (un altre dels guapos, dels de la meua llista de follables, que està feliçment casat, però jo no perd l'esperança...) que havien absolt a Camps i Costa per 4 a 5 vots. Ho he llegit en veu alta. Tots els periodistes indignats. Que fuerte... de verdad... en serio?? No culpable??

M'he esperat un poc, per si passava alguna cosa rara, si s'obria la terra i ens soterrava a tots els valencians o alguna cosa així de rotllo apocalíptic total. Què més podíem esperar??

En veure que no passava res, he decidit pirar-me a casa, que havia quedat per sopar i m'havia de posar guapa (més, si cap). Així que me n'he anat cap als municipals xarradors que ara ja s'ho havien xarrat tot i estaven més callats, i per tant més alerta, i a un xic que intentava accedir on hi era la premsa l'han parat:


-Oiga, que ustéh ahí no se puehe metéh...
El xiquet, prim i alt, amb ulleres i amb els cabells estil Nino Bravo, un poc alterat, li ha dit...
-Es que voy al Téesejota!! Es muy importante.

Els municipals han assenyalat a la vorera d'enfront i l'han convidat a anar. No ho han fet per la seua condició d'homosexual, que ho era, sinó perquè no anava acreditat com a premsa i allà no hi podia estar. La seua contestació ha estat:

-Però es que esos son indignados... lo mio es otra cosa...

Aleshores els municipals li han aconsellat que anara per la porta de darrere, que allí li deixarien passar. No sé si es tractava d'algun doble sentit perquè ahi ja me n'he anat i no sé com ha acabat la història.

El més graciós és que eixe xic és Luís Salom, Asesor  de la delegació de Juventut de l'Ajuntament de València, i molt conegut per alguns de vosaltres...